Joan Albert Amargós
Vaig néixer a Barcelona l’any 1950. Us diré que sóc músic gràcies al meu avi Joan Altisent, que ja de molt petit em portava al Liceu a la primera fila, des d’on veia tots els músics de l’orquestra.
Tenia els instrumentistes tan a prop que el so de cadascun d’ells em fascinava, i això va fer que jo volgués escriure obres orquestrals. Vaig decidir entrar al Conservatori del Liceu a estudiar música.
Dins del món de la música he fet de clarinetista, pianista, director, compositor i arranjador. He compost força obres de cambra, simfòniques i òperes. Però també he compost música per a cinema, teatre, dansa i televisió. Fins i tot vaig escriure música per a la inauguració dels Jocs Olímpics de l’any 1992 a Barcelona.
M’agrada molt la música flamenca, i moltes vegades la utilitzo en les meves composicions i en els meus arranjaments. També m’agrada molt el jazz.
La gent em coneix sobretot per haver arranjat temes per a músics com Joan Manuel Serrat i Miguel Poveda, entre d’altres. També he compost mitja dotzena de sardanes.
He rebut molts premis gràcies als meus arranjaments i a les meves composicions. Fa molt poc temps vaig estar nomenat als premis Grammy 2008 en la categoria de millor composició clàssica contemporània.
Planetarium
"L’obra ‘Planetarium’ va ser un encàrrec del Comitè Olímpic Internacional (COI) per formar part d’una de les seccions que integraven l’espectacle de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
És per aquesta raó que l’obra s’ajusta a un programa estètic que va dissenyar Joan Font, director de Comediants. Ell mateix va imaginar un espai visual de grans dimensions, cosa que obligava que la música resultant fos altament emotiva i espectacular.
L’exposició del sistema planetari (format per la construcció de globus de grans proporcions) va donar lloc a aquesta música, que té el seu moment culminant cap al final, on hi ha un crescendo que ens intenta fer viatjar per la nostra imaginació.
En aquest instant, el planetari sobrevolava l’estadi de Montjuïc i se situava estratègicament en diversos punts de l’estadi per abraçar el recinte i, d’aquesta manera, deixar el públic totalment enlluernat.
Cal remarcar que, pel fet de ser una obra producte d’un encàrrec tan especial i dirigida a un públic tan heterogeni com aquell, el criteri estètic de la música incloïa alguns aspectes de tipus més funcional, perquè el resultat final fos més entenedor." Joan Albert Amargós, octubre de 2008.
Vaig néixer a Barcelona l’any 1950. Us diré que sóc músic gràcies al meu avi Joan Altisent, que ja de molt petit em portava al Liceu a la primera fila, des d’on veia tots els músics de l’orquestra.
Tenia els instrumentistes tan a prop que el so de cadascun d’ells em fascinava, i això va fer que jo volgués escriure obres orquestrals. Vaig decidir entrar al Conservatori del Liceu a estudiar música.
Dins del món de la música he fet de clarinetista, pianista, director, compositor i arranjador. He compost força obres de cambra, simfòniques i òperes. Però també he compost música per a cinema, teatre, dansa i televisió. Fins i tot vaig escriure música per a la inauguració dels Jocs Olímpics de l’any 1992 a Barcelona.
M’agrada molt la música flamenca, i moltes vegades la utilitzo en les meves composicions i en els meus arranjaments. També m’agrada molt el jazz.
La gent em coneix sobretot per haver arranjat temes per a músics com Joan Manuel Serrat i Miguel Poveda, entre d’altres. També he compost mitja dotzena de sardanes.
He rebut molts premis gràcies als meus arranjaments i a les meves composicions. Fa molt poc temps vaig estar nomenat als premis Grammy 2008 en la categoria de millor composició clàssica contemporània.
Planetarium
"L’obra ‘Planetarium’ va ser un encàrrec del Comitè Olímpic Internacional (COI) per formar part d’una de les seccions que integraven l’espectacle de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
És per aquesta raó que l’obra s’ajusta a un programa estètic que va dissenyar Joan Font, director de Comediants. Ell mateix va imaginar un espai visual de grans dimensions, cosa que obligava que la música resultant fos altament emotiva i espectacular.
L’exposició del sistema planetari (format per la construcció de globus de grans proporcions) va donar lloc a aquesta música, que té el seu moment culminant cap al final, on hi ha un crescendo que ens intenta fer viatjar per la nostra imaginació.
En aquest instant, el planetari sobrevolava l’estadi de Montjuïc i se situava estratègicament en diversos punts de l’estadi per abraçar el recinte i, d’aquesta manera, deixar el públic totalment enlluernat.
Cal remarcar que, pel fet de ser una obra producte d’un encàrrec tan especial i dirigida a un públic tan heterogeni com aquell, el criteri estètic de la música incloïa alguns aspectes de tipus més funcional, perquè el resultat final fos més entenedor." Joan Albert Amargós, octubre de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada