Agustí Charles
Vaig néixer a Manresa. El meu pare havia tocat la trompeta de més jove i em va portar a estudiar música quan jo tenia sis anys. Vaig aprendre piano, solfeig i teoria al Conservatori de Manresa. Després vaig continuar els meus estudis en altres conservatoris de Catalunya i vaig ser alumne de músics i compositors importants del país. Jo havia començat a estudiar música com a pianista, però sense adonar-me’n m’havia convertit en un compositor! Havia arribat l’hora de veure altres països i conèixer altres personalitats del món de la música. Vaig estar a Itàlia, França, els Estats Units...
Sempre he treballat de forma molt constant i continuada, i això ha ajudat al fet que la majoria de les meves obres hagin estat premiades en prop de cinquanta concursos nacionals i internacionals, i que la meva música s’interpreti avui a tot el món amb els millors intèrprets i orquestres. Moltes de les meves obres ja estan enregistrades en CD.
Però la meva tasca no s’acaba aquí, també escric llibres de text que parlen de la música del nostre país i estic fent un tractat d’orquestració.
Actualment, a més a més de fer de compositor, també sóc doctor en història de l’art i catedràtic de composició i instrumentació al Conservatori Superior de Música de Saragossa, i professor de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Imatges de l’obscur
"Les ‘Imatges de l’obscur’ formen part d’una obra més gran que es diu ‘Elapsed memories’ i que en la seva traducció al català vol dir ‘El transcórrer dels records’. Aquesta obra està dedicada al meu pare, i és un retrat de tot allò que vivim durant el pas del temps, però que, quan ja ha passat, ho recordem amb la nostàlgia del que va significar per a nosaltres, tot i que mai és exactament el mateix. Així doncs, les ‘Imatges de l’obscur’ és la part de la peça que retrata les coses que ens fan por, però no pas perquè són terribles, sinó perquè no les coneixem, com quan ens endinsem en una cova fosca: ¿oi que quan hi entrem sentim una necessitat de veure què passarà? A vegades aquesta necessitat és tan gran que no ens deixa ni viure. Però al mateix temps també tenim por perquè no sabem què ens hi podem trobar, però ¿oi que no ho podem deixar de fer? Doncs això són les ‘Imatges de l’obscur’, la por del que desconeixem i el desig de veure el desconegut." Agustí Charles, octubre de 2008.
Vaig néixer a Manresa. El meu pare havia tocat la trompeta de més jove i em va portar a estudiar música quan jo tenia sis anys. Vaig aprendre piano, solfeig i teoria al Conservatori de Manresa. Després vaig continuar els meus estudis en altres conservatoris de Catalunya i vaig ser alumne de músics i compositors importants del país. Jo havia començat a estudiar música com a pianista, però sense adonar-me’n m’havia convertit en un compositor! Havia arribat l’hora de veure altres països i conèixer altres personalitats del món de la música. Vaig estar a Itàlia, França, els Estats Units...
Sempre he treballat de forma molt constant i continuada, i això ha ajudat al fet que la majoria de les meves obres hagin estat premiades en prop de cinquanta concursos nacionals i internacionals, i que la meva música s’interpreti avui a tot el món amb els millors intèrprets i orquestres. Moltes de les meves obres ja estan enregistrades en CD.
Però la meva tasca no s’acaba aquí, també escric llibres de text que parlen de la música del nostre país i estic fent un tractat d’orquestració.
Actualment, a més a més de fer de compositor, també sóc doctor en història de l’art i catedràtic de composició i instrumentació al Conservatori Superior de Música de Saragossa, i professor de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Imatges de l’obscur
"Les ‘Imatges de l’obscur’ formen part d’una obra més gran que es diu ‘Elapsed memories’ i que en la seva traducció al català vol dir ‘El transcórrer dels records’. Aquesta obra està dedicada al meu pare, i és un retrat de tot allò que vivim durant el pas del temps, però que, quan ja ha passat, ho recordem amb la nostàlgia del que va significar per a nosaltres, tot i que mai és exactament el mateix. Així doncs, les ‘Imatges de l’obscur’ és la part de la peça que retrata les coses que ens fan por, però no pas perquè són terribles, sinó perquè no les coneixem, com quan ens endinsem en una cova fosca: ¿oi que quan hi entrem sentim una necessitat de veure què passarà? A vegades aquesta necessitat és tan gran que no ens deixa ni viure. Però al mateix temps també tenim por perquè no sabem què ens hi podem trobar, però ¿oi que no ho podem deixar de fer? Doncs això són les ‘Imatges de l’obscur’, la por del que desconeixem i el desig de veure el desconegut." Agustí Charles, octubre de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada